Bon dia lectors.

Disculpeu pel retard. Aquesta vegada és una història narrada en primera persona i a títol personal, sobre una experiència viscuda a casa nostra i que avui dia, aquesta particularitat encara circula pel món actual. Ben mesurades les paraules, sembla que el plat  és a taula per a degustar la composciió dels seus nutrients.

La SOBREPROTECCIÓ!! Qui ho havia de dir que la seva connotació aplicada amb abús, ens aportaria conseqüències del tot nefastes. Així és com ho he sintetitzat al llarg de tots els anys que s´ha entrellaçat amb la família i com a mare, amb qui comparteixo les relacions d´estima. Gràcies a l´ajuda de bones persones amb honestes intencions, he superat aquest gran mur que jo mateixa l´havia imposat.

Els anys passen i cadascú li va donant major o menor volum als petits trets, dels que s’anomena com a caràcter. Potser un mateix no se n’adona quan la convivència és única però quan tens fills, aquests valors es poden disparar per insegueretat i incertesa, quan ets responsable d´actuar amb un compromís molt important. Vaig augmentar la proporció de la seva dosi fins arribar a uns paràmetres del tot tòxics dels quals la meva filla gran, va ser la protagonista de tastar la desproporció desmesurada.

Sense pensar prou que l´actitud reiterativa esdevenia amb continuitat i es feia constant, pogués arribar a escanyar tant a les dues parts afectades, destrucció de l´autoestima és el que confecció era. Les coses es veuen per sí mateixes i reconèixer exposo, quan una gran institució coneguda com el nom d´ESCOLA, va recaure en aquest gran problema del qual n´era completament inconscient. La veritat és que sí que veia que l´actitud que disposava envers ella sentia que no era gens correcta, però distreta en com evolucionar amb les situacions em desboradava amb facilitat, caient en el parany de no saber com manejrar aquesta educació.

PROFESSORA és qui va detectar que el perfum d´aquella flor a punt estava per a desenfrenar. Saber parar i reflexionar dels propis actes és el millor aprenentatge per adquirir coneixements, conclusions i aplicar-los amb la consecució del seu dia desenvolupat. Filosofia de la vida és arribar a sentir que fas bé i que no, el camí de la qualitat és meravellós. Però prèviament, has de caminar per sobre de la grava que ocasiona el desequilibri intens.

Poesia dedicada al seu dia vaig fer esmena, ella la senyora  “A”, es mereix aquest complement vitamínic…

Llegint una vegada darrera de l´altra la construcció d´aquest escrit, no puc parar de plorar de l´emoció pel fet, de que tot es desencadena amb superació.

Gràcies.

Sensiblement,

Gemma.

 

Comparteix...

Deixa un comentari

divuit + 6 =