Una primera constatació generalitzada amb diferents especialistes (Drs. Terradas i Girbal), previ un anàlisi del nostre equip (Marta Miralles, Montse Guitart i MBJ) , manifesta que hi ha un error d’espècie, car el roure de Santa maria, no es un Quercus humilis, tal consta a la fitxa i a la placa d’arbre monumental, sinó de Q. Petraea, possiblement hibridtitzat amb Q. Canariensins, pendent d’una anàlisi mes aprofundida.
L’arbre va patir una fractura al centre de l’enforcadura, en una zona perforada fortament necrosada,en la que hi penetrava l’aigua procedent de l’intempèrie. Sembla que la fractura es va produir el dijous 7, prèviament a l’intensa nevada de l’endemà, tanmateix el mateix dia i en d’altres immediatament anteriors hi ha haver ventades de força intensitat i temperatures per dessota dels 0 ºC.
Sembla ser que la ferida de l’enforcadura havia estat detectada fa uns quatre anys pel fitopatòleg Mariano Rojo de la Direcció Gral. De Medi Natural, que en establir la diagnosi va manifestar l’oportunitat de tancar la ferida de l’arbre.
La fractura de l’arbre ha sorprès del tot, car la seva aparença era la d’un arbre sà, amb una capçada excepcionalment arrodonida i proporcionada, suportada per un tronc quasi perfectament cilíndric estructurat amb dues branques secundàries sense signes d’afebliment, ni cap signe aparent de malura.
L’arbre s’ha partit pel mig de l’enforcadura, la ferida inicial parteix del punt necrosat, de dintre està completament corsecat i amb un espai buit considerable, de mes del 50% de la biomassa total, el material central restant presenta un estat molt necrosat amb manifestacions de podridura, que a primer cop d’ull per les mostres sembla que l’atac inicial ha estat produït per el fong Armillaria mellea.
Les mostres analitzades amb el suport de Sònia Sànchez i del Dr. Josep Girbal, un cop avaluades confirmen que el materials mes virulents de l’atac a la soca i el cor del tronc principal son els rizomorfs d´Armillaria mellea, un tipus de micel·li especialitzat que forma una estructura similar a unes arrels i que han estat la pista clara per determinar aquesta espècie. Possiblement aquest fong hagi estat el primer causant de la infecció, que ha anat seguida d´altres fongs com els basidiomicets, entre d´altres d´organismes, com podrien ser els àcars. En general es tracta d´una podridura fibrosa per acció de fongs lignítics que han deixat l´estructura de cel·lulosa.
Pel que fa a la identificació de l´espècie de roure a través dels caràcters de les fulles, es descarta que es tracti de Q. humilis i és més aviat un híbrid, difícil de determinar.
L’impacte social d’aquesta pèrdua ha estat molt significatiu, l’artista Perejaume, veí del roure, hi veu en aquest desaparició i la del Pi Gros de Can Valls d’Olzinelles, un mal auguri.
Ha mort una vel amic, molt especial, un vell amic de fidelitats pregones i precises.
