La música em limita el pensament erroni. Un pensament que de vegades és molest i repetitiu, quan saps que el llistat de responsabilitats és immens en les 16h de les 24, de tot el recorregut del planeta quan realitza una volta sencera. És una de les moltes tècniques que utilitzo per a fulminar de cop l´ansietat que apareix quan no toca. Però quan s´apropa li tanco la porta i la convido a allunyar-se amb una tècnica preciosa: la composició melòdica vital. Tot el dia vol dir en tot moment, quan passa l´oportunitat, xiulant,  tararejant, entonant, o cantant les boniques cantarelles que ofereixen els autors nous o bé els autors d´epopeia amb cronicitat continuada i que es sintonitzen simultàniament, al ritme del batec propi. Els platets es sincronitzen amb la contracció i la relaxació dels músculs que apreten i deixen anar al cervell sentimental, que es deriva amb el nom ben comú: el cor.

Si sí, tal i com ho llegiu…És així de cert. Corrobora que allò que el molinet li dóna voltes per a consumir el gra en una pols fina, aquesta es pugui desprendre de la cavitat neuronal i permeti fer cabuda a les notes musicals. Posar en funcionament el tocadiscs esmolant l´agulla per a que el contacte amb la seva superfície plana, de perímetre circumferencial, línies marcades amb una trajectòria ambivalent, acompanyada de la seva immemorable túnica fosca, amb un humor còmic del tot radiant o d´una tristesa primperant… faci el seu benefici ben profitós. La qüestió és que remou emocions i trasllada al cos, des d´una passivitat adormida a l´estat del moviment fogós i sempre, amb una mirada resplendent.

Hores d´esgotament on el silenci es fa precabut i la gana desmenteix a l´estòmac la plenitud de la satisfacció de la correlació del transcurs dels dies, és quan avisa del torn de seure, obrir l´ordinador, escriure el nom d´un grup ben peculiar però poc reconeguda la marca del seu segell i imperativament, les hores corren de forma formidable gaudint d´un so impresncindible per a saber viure amb noblesa. És curiós com només escoltar els vuit primers compassos, traduit a una línea d´estudi corresponent a la partitura del piano, sé que aquella veu amb lletra ponderant, instruments escollits encertadament i una unió de solidesa, creen una expectativa tan poc coneguda però desitjada a la vegada.

La base és  la importància del moment. Els meus pares una oportunitat elegant em varen donar, quant al seu dia a classes de música van notificar la realitat d´apuntar. Professors i professores van ensenyar i ajudar però unes en concret, els agraeïxo el seu atractiu despertar. Guia és la que brindar va ser donar la mà al seu instant, com tenir notícia d´interpretar a l´autor amb els ulls tancats i assolir la seva  traducció literària aclamant.

Gràcies. Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

10 + dotze =