Autor: Esteve Rodoreda Fiol

Aquesta imatge, la d’una casa sota una línia d’A.T. de 220.000 V, fotografia actual, (imatge 1) podria ser un zoom d’aquella imatge irreal, angoixant, tenebrosa, asfixiant, turmentadora… amb què vaig acompanyar els dos articles  anteriors «Pinzellades d’urbanisme», obra del fotògraf xinès Yang Yongliang titulada «El país de les meravelles artificials» (imatge 2). Aquest fotògraf xinès, en aquesta obra, utilitza imatges d’arquitectura a manera de pinzell per tal de crear una actitud reflexiva sobre el context de la ciutat i els seus paisatges, sotmesos a una transformació contínua. L’obra forma part del llibre «disorder» que recull obres del premi «Prix PICTET», dotat amb 100.000 francs  suïssos.  La Generalitat en va fer una exposició al Palau Robert a principis del 2017.

Imatge 1

Imatge 2

Aquest «disorder» el tenim a prop de Sant Celoni, és una mostra d’un cert urbanisme dels anys 60. El poble de Vilablareix, en el seu moment, en va ser una altre, tot el poble era atravessat per una linia d’A.T. de 132.000 V, amb imatges comparables a l’ exposada. Això és el que Yang Yongliang denuncia,  proposant  reflexionar sobre el context de la ciutat i els seus paisatges.

Avui, aquesta imatge és inadmissible tant per urbanistes com per ciutadans, des de consideracions tan estètiques com tècniques: seguretat física, salut, radiacions…

A Sant Celoni, tenim una línia d’A.T. de 132.000 V, des dels anys 60, que el Ple de l’Ajuntament del 22 de febrer del 2007 va aprovar soterrar amb un estudi i pressupost d’Endesa, dels quals  manca documentació bàsica del tràmit de petició, on es podria aclarir  com es va portar a terme i  quin va ser l’origen d’aquesta decisió de soterrar la línia. En el projecte del Pla P-16, en tràmit en aquest moment a Urbanisme, es justifica com a millora de…» un impacte sobre el paisatge…»

Sobre el territori i el paisatge, a l’any 2000 es va celebrar un conveni europeu, a Florència, que en el seu articulat definia el paisatge com el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i humans i establia que cal reconèixer jurídicament els paisatges com element fonamental i urbanístic.

A l’any 2005, la Generalitat promulga una llei sobre el paisatge que pretén esmenar una sèrie de processos de degradació i de banalització, com l’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització, l’impacte de determinades infraestructures, l’abandonament de l’agricultura, de la silvicultura i la ramaderia, la degradació de certes àrees urbanes i la sobrefreqüentació d’alguns paratges.
La societat Catalana de Geografia, el mes de maig del 2006 dona a conèixer un manifest en el qual es diu, entre altres criteris, que la planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre el traçat de les infraestructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema d’espais oberts, i que cal formular models d’ordenació territorial per a àmbits metropolitans, litorals i rurals amb ciutats mitjanes i espais naturals protegits.

Existeix una preocupació pel paisatge, evidentment, però es difícil entendre que la proposta aprovada pel Ple municipal, de soterrar la línia de A.T. en què es pretén actuar en  «…un impacte sobre el paisatge»…, de tres torres, millori el paisatge, deixant en aquest mateix tram, també tres torres, dues de les quals (torre conversió terra-aire) més voluminoses i d’una estètica més impactant negativament (imatge 3)
Alain Roger, professor d’estètica, en el llibre «Breu tractat sobre el paisatge», ens descarrega de l’obsessió pel verd. El paisatge és una invenció històrica i essencialment estètica, els diccionaris del
S.XIX ho evidencien. El paisatge és un concepte nou incorporat per l’ecologia, amb una càrrega de sensibilitat social important, però, també és un concepte estètic, d’origen artístic. La terra és el grau zero del paisatge. Refugiar-se en l’ecologia és una manera, a vegades, d’objectivar una realitat ben acceptada per amagar altres interessos. Roger vol alliberar-nos de la visió vergonyant  de l’autopista, T.G.V. i torres de transport de energia que poden ser incorporats a una nova estètica del paisatge.

Imatge 3

El transport d’energia, en aquest cas, alta tensió, no pot passar per alt entrar en una dialèctica entre estètica i salut. La salut, aquest concepte tan proper, queda desprotegit, indefens, enfront l’estètica, atès l’inabastable camp del coneixement amb què està relacionada. La estètica és molt més resolutiva, m’agrada o no, no m’agrada, ho amago,és el que fa l’Ajuntament, obliga a soterrar la línia de A.T. de 132000 V creient que es recupera part de la virginitat del paisatge. Se sap que el soterrament implica un augment i concentració de energia electromagnètica fins a tres vegades en relació a una línia aèria. Tenir protecció, seguretat, en el àmbit de la salut és molt més important que els debats sobre estètica, sempre aquesta qüestionable. Prendre en aquest moment en consideració el soterrament  sense valorar el principi fonamental de Precaució i de Comunicació  que en el Tractat de la Comunitat Europea  és defineix en l’apartat 2 del Article 174, és girar la mirada de la lectura  de la historia de la ciència, en aquest cas la medicina, on els paradigmes avui ho son i demà ja no serveixen, amb unes normatives sempre més restrictives.

Es  pot formular potser un nou plantejament, deixar-ho aeri. Roger, en el seu llibre «Estètica del Paisatge, ens allibera de la visió vergonyant del transport d’energia. Una proposta engrescadora hi pot tenir cabuda. Fer un nou plantejament aeri pot ser laboriós, el Pla 16, ha estat planejat dues vegades, l’última per incorporar el futur Museu del Bosc. La salut és una consideració de primer ordre pels polítics, també ho havia de ser als anys 60, tanmateix, l’urbanisme, tenia com a possible passar uns cables sobre un habitatge; avui és inadmissible. Fer un soterrament en una via pública de 8 metres, d’una línia de 132.000 V o de 220.000 V…? El temps ens ho dirà.

En el manifest del 2006 la Societat Catalana de Geografia, ens diu que la planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre el traçat de les infraestructures. La Moció 91/X del Parlament  de Catalunya  sobre política energètica insta el Govern català a analitzar les solucions diferents a la plantejada per REE  en l’alimentació de la subestació de Riudarenes. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Petició del Govern, proposa diferents alternatives, una d’elles és incrementar a 220.000 una de les tres línies que passen per Sant Celoni, la de 132000V.

Revertir aquest fet en positiu és  negociar amb la Generalitat, REE i l’Ajuntament la possibilitat de traslladar aquest tram al llindar del territori, direcció Campins, en zona de bosc  on no té possibilitats de desenvolupar-se el sol urbà. Coincideixen en aquesta proposta sinèrgies positives on les parts implicades en treuen benefici: la Generalitat donant solució a les necessitats energètiques i vetllant per la salut dels ciutadans, REE podent desenvolupar els seus projectes amb beneficis econòmics i l’Ajuntament subsanant una mala gestió urbanística i a la vegada esquivant  amb els propietaris entrar a revisar els origens gens clars d’aquesta obligació de soterrar la linia d’A.T.

Aquesta  no és una proposta virtual. En l article de “L’entorn de Barcelona es reforça amb vuit estacions renovades” (La Vanguardia 18/04/2017 D.Guerrero) es diu que la segona línia més important de Catalunya, la de Magraners (Lleida) a Begues (Baix Llobregat) serà substituïda per una de nova. Prèviament, lAjuntament de Begues en data 23/09/2016 en un comunicat deia … ahir a la tarda la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament donava llum verda al desplaçament en la seva totalitat de les línies d’alta tensió de l’avinguda de la Mediterrània..»

El P.O.U.M. té molta feina engegada i tots els polítics també. Bona Feina.

Comparteix...

Deixa un comentari

divuit + 16 =