Una col·laboració de Gemma Garcia Grau

Amagats en aquell monument, no deixava de passar gent. Semblava dialogar! Vés a saber a tanta distància que havíem de pensar? Parella de fet, amants, casats, divorciats… Hi havia sinceritat? Qui enganyava a qui?

O eren les nostres vagues suposicions? No ho sabíem del cert, però ho donàvem per fet. La noia expressava amb força i exageradament. El noi quiet i espasmòdic, semblava que passava totalment.

Havíem de dissimular. Asseguts a un graó, el sol no parava de cremar. Potser estàvem agafant una insolació, vés a saber que ens passava per prendre temps en aquell racó. Decidirem reprendre a fotografiar. Havíem d’avançar i el cas estudiar.

Quin ensurt, quan tot es va descobrir! Eren els dos millors amics on l’amor sobresortia sense encobrir.

Ens vàrem quedar rendits d’aquella història i aquesta era la presa de pèl, que la circumstància ens va brindar amb eufòria.

Gràcies.

Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

3 × dos =