Per Gemma Garcia Grau

No som una sèrie il·limitada, no! Som la primera espècie en extinció! La raça animal pura, és més astuta que nosaltres i en cap moment, presenta els seus símptomes d’avarícia i egoisme. Agraïts que procedim d’ells, els instints de caça i de recol·lecta els mantenim vius i els compartim, però tot i això, ens creiem superiors, SÍ, un llinatge més desenvolupat. Però per res del món estem evolucionats!

Bé, els que tenim consciència, molt d’afecte i estima, ACTUEM, perquè la destrucció i la devastació ens ocasiona caos, dolor, disgust, martiri, turment, ànsia, malestar, desordre, angúnia, malaltia, confusió, dany al nostre interior sensible i emocionalment, en patim les conseqüències. Ens diferenciem per a ser intel·ligents sentimentalment, creativament i vivim tranquil·lament, segons els principis, normes i protocols establerts, amb el judici de valor de cadascú. A títol individual, de parella o de família.

Aquells, qui diuen estar al poder són freds, són calculadors, són màquines sense pensar, sense cor, només interessats en la cobdícia i els diners. Malversant, mal utilitzant, mal interpretant… Tot comença amb mal… De MALÍCIA! Tenen al seu voltant mars i oceans plens de bitllets i monedes…. a veure si d’una punyetera i miserable vegada, comencen a utilitzar-los bé! A l’any 2020, ja seria hora… Oi?

Provoquem a la TERRA! Constantment! Li causem ferides, cicatrius i sempre resten obertes. Proves amb bombes nuclears, xxxxxxxxxxttttt, parleu baixet que ningú se n’assabenti! Perforar la terra per a obtenir petroli i després unes discussions i lluites que fan por; fabricar armes per a produir més matances; reactors nuclears que poc se’ls miren; pol·lució de l’aire contínua que sembla boira però no ho és; aliments i animals, dopats amb productes químics ocasionant al·lèrgies alimentàries/intestinals i t’has de fotre a gust; abocaments il·legals químics a l’aigua, com que els animals submarins no parlen, perquè preocupar-se?; Quina feinada llançar la porqueria al seu lloc si és més fàcil a terra o al mar; sorolls que excedeixen dels seus límits, ai que ets exagerat!; Intensitat en les llums artificials, au va no et queixis!; Destrucció de muntanyes, si són simples pedres aglomerades, per a fer passar un trenet a 300km/h i reconèixer ser els primers campions! I que més em deixo, bbbuuuuuffffff!!!! Aporteu, aporteu, aporteu….

I ella, la MARE NATURALESA, plora en tot moment! I comunica transmetent al seu nivell: la sacsejada de les plaques tectòniques, el desglaç del gel, la debilitat de les atmosferes, la pluja intermitent de gotes d’aigua líquida o bé sòlida, la fúria del mar, les inundacions que poc li importen fer mal, ni el que trenquen, ni el que arrossega. El vent primitiu, les nevades inesgotables, el fred que il·lumina, el sol que rosteix, el sòl que s’esmicola en bocins…

No aprenem. No apreciem. No mesurem. On és l’amor? Ho torno a preguntar, ON ÉS L’AMOR? Mirem per una TERRA plena de vida, més còmoda, calmada, reconfortada i lliure. Ara, actualment per nosaltres i més endavant, pel futur dels nostres fills i dels seus fills… I dels seus… I dels seus… I dels seus… I dels seus… I dels seus… Tenim les accions a les nostres mans. Si podem canviar el nostre petit món, aquest a poc a poc s’unirà als altres, transferint el missatge, contagiant constructivament al gran món!

Gràcies.

Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

3 × dos =