Per Gemma Garcia Grau

Tot, pot passar en breus segons. La decisió cap a una direcció o altra, et sacseja per diferents raons. El futur és completament incert i no sabem que esdevindrà en cada segon que se’ns posi pel davant, adorar-lo amb respecte i veure que s’origina no és un fet a imaginar, sinó excessivament massa real a tastar.

Vindria a ser com una espera però sense ella, s’entén oi? Sense buscar-la, ni anar-li al darrere exageradament, ni temptar-la freqüentment. El que sigui que hagi d’aparèixer, podem acceptar o bé, rebutjar. Li podem oferir un pacte. Signem un contracte amb totes les seves clàusules i apa, llestos! Tenint en compte, si és de la forma de fer de cadascú o bé, aprecies anomalies que no vénen gens de gust tastar-les…

Nombres el SI i fas, un pas cap endavant. Nombres el No i potser, mitja volta efectues però continues assajant. Les dues respostes a la vegada encara no s’ha donat el cas… O potser si i vaig completament errada. Ho direu quan ens veiem pel carrer? Així també aprenem tots junts! Gràcies.

La incertesa creix de forma evident. Podries llegir les cartes del tarot, però crec que el millor, és deixar créixer la incògnita amb gran sostén. No se sap el que pot succeir, a canvi, et demostres que les pròpies accions determinants poden venir.

Saps que una directriu l’has gaudit i l’altra, potser hi penses però ràpid marxa, cap al camí de l’oblit. Segur que el murmuri de qüestionar-se “que hagués passat si…” apareixerà! Quan la ment et crema, perdre-s’ho no t’ho perdonarà! L’enganyes dolçament amb el record de la nova vivència, li omples l’estómac amb les emocions de la veu del cor, en aquesta magnífica experiència.

Passat el dia i assaborint cada instant, a la nit, estirada/t al llit, rememores amb bon gust de boca, a dolçor melosa perquè saps que l’endemà quan obris els ulls, una nova fase t’estarà esperant.

És un mai no parar! Visquem-ho creativament, visquem-ho justament, visquem-ho calmadament, visquem-ho positivament, a condició que la situació esdevingui amb aquest sentit. Des de l’amor infinit.

Moltes gràcies.

Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

dos × un =