Per Gemma Garcia Grau

Quan descobreixes que la teva convivència no funciona com tenies al cap, no ets feliç, no saps com però deixes de ser la meravellosa tu, la teva parella no t’aporta amor com deia a la lluna de mel de la relació, rebràs pallisses físiques de les seves mans o del seu cos corpulent, rebràs abús verbal de què ets una incompetent i una inútil més la suma dels insults infernals perquè a ell li ve de gust, se sent satisfet, se sent autorealitzat, començaràs a sentir un dolor de ferida, trencada, d’esquerdada. Perquè et voldrà sotmetre a la seva submissió; SÍ, et vol veure fluixa i destronada del tron de REINA al qual sempre en tenim un, ens pertany i ens els mereixem… Gaudirà controlant tot el que ell consideri apte i viuràs, ofegada per tot. Si et fa creure que ets una altra amb trets característics que no tenen res a veure amb qui ets ara, moment present i xoca amb el teu interior de veritat. I com aquesta premissa es multipliquen altres infinitats de particularitats, resulta que has entrat a formar part del vincle de la VIOLÈNCIA DOMÈSTICA.

Tindràs ganes de morir-te! Tindràs ganes de suicidar-te! Hauràs provat d’acabar amb la teva desgraciada (així la reconeixes) vitalitat i no ho hauràs aconseguit! Tindràs ganes de desaparèixer! T’entenc, t’escolto, et faig costat, et dono suport. Però saps què? No ho faràs! NO! Hi donaràs moltes voltes respecte com reconduir la teva vida i seràs capaç d’escoltar-te a tu mateixa. PROU DE: fer-te mal, sentir-te culpable, justificar-lo sempre, sentir-te malament quan la teva actitud és agraciada, pensar que sempre falles, demanar disculpes quan les accions són honestes i bondadoses, mostrar-li debilitat, callar-te, no mirar-li als ulls, SEMPRE CEDIR, provocar sentir-te insignificant, no poder defensar-te com cal, rebre aquesta maldat, càstigs induïts, crits, discussions amargues, cridar-te l’atenció, les seves excuses inapropiades, voler iniciar el foc constantment, carícies fastigoses que et fan sentir bruta, del seu fastigós sexe, tenir-ne prou, d’intimidar-te, deixar de creure amb la teva validesa quan a partir d’ara ets i seràs indestructible, distanciar-te dels teus familiars i amics, sentir-te sola, ocasionar el sentiment de mala mare quan NO ÉS CERT, vestir-te com ell digui, no maquillar-te, destruir-te l’autoestima, rebaixar-te al seu nivell, contenir-te, acatar els seus miserables raonaments i les seves ordres, fer-te sentir que estàs boja quan impugnes la teva sabiesa AMB AMOR PROPI!!

Te’n sortiràs! No ets la donzella, ets el cavaller! Ús en sortireu amb els vostres fills. EL MILLOR EQUIP!. TOTS JUNTS! Seràs impulsiva i se t’originarà un FOC de superació brutal. Lluitaràs fins mai més. Amb fites clares i fermes. Mentre ell està obrant la perversa cerimònia, les teves maniobres reflexives et converteixen amb una supervivent vivent, digne de viure la vida amb pau i serenitat, augmentant la intel·ligència emocional i essent, la persona més estratègica que mai haguessis pogut arribar a imaginar!

Tot té el seu procés. Precises temps, estar preparada, explotar i expressar STOP, PROU, NO! Precises recuperar la confiança i la seguretat, tenir-ho clar, procrear idees que sumin i multipliquin, explicar a les amistats que passa a casa, vomita la negativitat que t’ofusca, buscar ajuda és la millor opció… I un munt d’aspectes que li pots afegir al text. Quan estiguis reforçada, tornaràs a alçar la magnífica i pròpia VEU! Recorreràs a la llibertat, igualtat, legalitat, justícia. I a partir d’aquí, ningú més, ET FRENARÀ, NINGÚ MÉS! BENVINGUDA SALMÓ A CONTRACORRENT! ENDAVANT! He viscut en aquest món durant 30 anys! Si he pogut marxar plantant cara, vosaltres VENERADES DONES que esteu implicades en aquesta situació, encara més! Sé del que parlo. Ho transmeto. Ho escric.
De tot cor, Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

18 − onze =