Per Gemma Garcia Grau

Quan mires dins, el plat és buit.

Sense engrunes, la circumferència és només el seu fruit.

Sembla que el fred és la seva temperatura,

escala punts i  és, una abreviatura

 

Quan observes cap endavant, el present s’està desenfadant.

La pau vol cercar, sembla que el seu lligam vol predominar.

No val la pena que buscant t’arrunis.

Trobaràs bones persones, deixa’t que et mimin.

 

Quan t’abraces, no és esporàdic.

Tingues cura, hi seràs sense entrar en pànic.

Sembla passar l’aire per enmig de les esquerdes,

sempre i quan, tinguin aquell toc màgic colorit a  verdes.

 

La soledat és formosa, però també vanidosa.

Una estoneta d’acord, però durant dies seguits, fa mal al cor.

Fa veure que té ganes de ballaruca. És una desagraïda i comedianta,

juga amb les emocions i sentiments, cada vegada que a la porta truca.

 

Inspirar i exhalar, ho has de fer. L’ansietat corre al teu carrer.

Busca distraccions, n´hi ha, per tots els racons.

Que els vulguis veure o no, ja és una altra acció.

Escull sense termini, ella no vol, que t’amoïnis.

 

 

Gràcies. Sensiblement, Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

4 × 1 =