Per Gemma Garcia Grau

La creativitat és la concentració més gran de productivitat. La imaginació són espurnes que exploten amb la seva propagació. Mesclem els dos projectes amb claredat i obtindrem, resultats molt bonics de veritat.

S’uneixen els cinc sentits i es deriva dels seus estímuls externs a la interna i intensa propiocepció. S’ajunten colors, textures, reflexos i ombres i ja tenim la combinació gairebé a la perfecció! Gairebé és gairebé, sí, millor deixem-ho aquí. Seria avorrit ser Déu i acabar-ho en un plis!

Dies que surts i tot t’acompanya. Dies que surts i només veus, els obstacles de la muntanya. No hi ha res a fer, ni desesperar-se. Respira a fons i sortirà, aquest despertar-se.

Aquell dia, no sabia que passaria. Sola estava i a les 06 h, arribaria. Vaig començar a orar i agrair i el dia de sol, va intervenir. Donar voltes, era el propi comès. Va ser el millor dictamen establert. Vaig observar de tot amb atenció i no era una mera conclusió ni qualsevol emoció. Tenia clar que aquella seria la gran il·lusió.

L’amabilitat d’aquest assumpte proposava a la posició. Avui estic aquí gràcies perquè no vaig detenir-me, per l’ímpetu de buscar amb raó.

Gràcies.

Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

quatre × tres =