Per Gemma Garcia Grau
Mare, era el suport permanent dels seus dos components. La faceta semblava no imposar, doncs li agradava el silenci de proposar.
Ella ho sustenta tot, de manera que no permet cap discussió ni mals entesos. Al contrari, sempre animava a amenitzar l’ambient.
Les seves dues filles en canvi, gaudien allargant les discussions durant dies. Positura que els hi agradava. Llavors, Mare, no tenia més remei que entrar en els seus pentagrames per a fer-lis oblidar aquest malestar.
Simpatitzava amb qualsevol i tenia el do de discernir, sabent qui era qui, per a prevenir. Volia saber i descobrir, si les seves filles tenien el desig de recollir el deure. Tot i que la conjunció no era bona, doncs, a les dues els hi costava de creure.
Mare no es desesperava. Sempre estava allí. El recolzament, era superior a les paraules que utilitzaven les seves dues filles, per molt intel·ligents que fossin.
L’amor, és més que ànima.
L’amor esmerila.
L’amor supera expectatives.
L’amor enforteix el cor.
L’amor és felicitat.
L’amor és estimar.
Gràcies.
Sensiblement,
Gemma.