Collformic és el punt més alt de la carretera que va des del Brull fins al municipi del Montseny. Molts visitants del Matagalls aparquen allà i després pugen caminant fins al cim, també amb els seus gossos.

Els gossos deslligats al massís del Montseny no són compatibles amb la ramaderia extensiva que queda a la zona. Les ovelles, les cabres i les vaques dels pastors en pateixen les conseqüències. Unes conseqüències que no només són la mort per un atac directe, sinó també l’estrès que els provoquen els gossos lliures que pot fer que s’estimbin pels marges o, fins i tot, ocasionar avortaments.

Fa anys que els pastors es queixen i l’any 2019 al Brull s’hi va intentar posar remei amb la creació d’una ordenança específica que també regulava les sancions. El text prohibia la lliure circulació dels gossos en zones de pastura del municipi i obligava els amos a dur els animals lligats. La multa, de 100 euros, en cas de reincidència, podia arribar als 1.500 euros, explica l’alcalde, Pere Medina. En tots aquests anys se n’han emès una quarantena, però Medina considera que “no ha estat suficient”. Per això han decidit revisar l’ordenança i augmentar l’import fins als 400 euros

Saber quants animals han perdut és una tasca difícil. En Joan Ramírez és un dels pastors que ja n’ha perdut el compte i, a més, fa temps que veu aquestes pèrdues amb resignació. Gairebé ja ha desistit de cridar l’atenció a aquells que porten els gossos deslligats pels camins dels seus dominis. Admet que no fan cas “i després encara s’enfaden”.

Molts dels excursionistes que pugen al Matagalls no són massa conscients que transiten per terrenys privats. De fet, el 80% dels camins transcorren per finques de propietat privada. Pere Medina posa en relleu que l’activitat ramadera és essencial per al manteniment dels espais i de la biodiversitat de la zona. La convivència entre les pastures i l’ús públic de l’espai és clau, afegeix.

Més empatia

“Aquí la part feble és el ramat i el pastor”, apunta Toni Álvarez, guarda forestal de la Diputació de Barcelona al Parc Natural del Montseny. “Aquesta és una zona del sector primari que hem de cuidar i respectar perquè dona un gran valor al territori”, afegeix. “Portar el gos lligat i hi haurà una relació correcta amb l’entorn i les persones que hi viuen i que s’hi guanyen la vida”, assenyala. Els guardes de la Diputació són funcionaris però no agents de l’autoritat i, per tant, ells no poden imposar multes de manera directa. En el seu cas el que fan són propostes de denúncia, que després s’eleven als agents de l’autoritat.

“A vegades tu penses que estàs fent una cosa d’allò més bé, però té unes conseqüències inesperades o dolentes, per desconeixement”, explica el guarda forestal. Precisament, el primer que fan és intentar explicar aquestes conseqüències als visitants. “Quan arribes a un espai natural, que és casa d’un altre, t’has de comportar com un convidat. El primer que cal tenir és educació i empatia per la gent que estan allà, que han transformat el medi natural, l’han conservat i han fet que l’espai sigui com és”, afegeix. “Si hi ha una normativa i un cartell que t’ho està recordant cada 500 metres, si us plau, fes-ho”, diu en referència a la gran quantitat de cartells que hi ha per tot el parc que recorden que cal dur el gos lligat.

Fer extensiva la sanció

La reforma de l’ordenança encara cal que passi per l’aprovació del plenari municipal del Brull. Ara mateix els serveis jurídics estan estudiant com fer el canvi, però el batlle preveu que podria entrar en vigor aquesta primavera.
 
Medina confia que altres municipis de la zona també es puguin sumar a la iniciativa i les accions de tots vagin en una mateixa direcció. De fet, explica que estan treballant conjuntament amb els municipis del Montseny i Tagamanent per intentar coordinar-se i establir la mateixa ordenança municipal. De moment, però, l’únic municipi que està multant per l’incompliment de portar el gos lligat és El Brull.

Comparteix...

Deixa un comentari

6 + disset =