Per Gemma Garcia Grau

És una particularitat existencial, essencial, especial, beneficial, substancial, i atemporal. S’hi neix i resideix de manera espiritual. Recórrer sempre per dins del torrent sanguini i camina sense parar, com el trajecte dels Reis de l’Orient. De vegades és quelcom com inexplicable, però perceps i res puntualment, com un pes que no cau ni cap avall ni cap amunt, sinó que s’escau sempre al mateix lloc i et permet, utilitzem la paraula “sentir”, quan la sensibilitat aflora de forma excepcional.

A mesura que el creixement es determina de forma progressiva, la seva suma es desencadena en una eloqüent temptativa. Decantar-se cap a ell és cert, vertader i completament racional. No pots negar que els sentiments i les emocions apareixen, broten, es transformen en volum, en atracció i en experimentació. Més tard reposen, es mantenen o bé, desapareixen.

És més. I cada dia que passa, encara és més. Aquest pes s’apodera de nosaltres i del nostre interior més bonic que tenim. S’implementa amb les actituds juntament amb les accions que s’efectuen al mateix temps. La veritat és que ho considero com un donar, donar, donar, donar, donar, donar, donar i sense voler, sense esperar ni desitjar res a canvi. I quan sembla que entres al cicle de l’oblit, comences a rebre ESTIMA de tot arreu i per tot arreu. És l’instant sincerament curt o plenament allargat, del que es nomena com a FELICITAT!

És un continuo moviment.
És l’embranzida de la pluja, quan degota constantment.
No hi ha parada que valgui la pena. Sempre, és una festa amena.
La vivència és potent. Així com la sensació, sempre és en ment.
La seva presència et marca amb diferència

És l’ànima pura,
és el foc interior,
no és la consciència muda,
és el cor superior.

DEDICAT A TOTES LES MARES I PARES, QUE ESTIMEN ALS SEUS FILLS.

Gràcies.
Sensiblement,
Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

11 − 2 =