El Museu Municipal Josep Aragay de Breda ha recuperat set plafons ceràmics que l’artista va crear el 1931 i que es consideraven desapareguts. Es tracta d’un dels treballs més interessants en el camp de la ceràmica decorativa de Josep Aragay, que va fer per al vestíbul de la Secció Infantil de l’Institut Antituberculós de la Caixa de Pensions.
Les obres són propietat de l’Ajuntament de Barcelona, que les ha cedit de forma temporal al Museu Aragay. D’aquesta manera, noranta anys després, els plafons retornen a Breda, el lloc on van ser creats, per ser exposats al públic en context amb l’obra de l’artista. Durant anys, s’havia perdut la pista d’aquestes peces. Tot i que el Museu Aragay disposava dels esbossos, no va tenir notícia d’on es trobaven les rajoles fins al 2018, quan el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals els va localitzar a l’Espai Pere Calafell de Barcelona.
Són set composicions de temes infantils amb dotze rajoles cadascun. Reprodueixen diversos jocs de la mainada de l’època i s’hi poden veure, entre altres, uns nois que juguen a cavall fort, unes nenes que salten a la corda i unes altres que fan córrer el cèrcol. Segons el director del Museu Josep Aragay, Xavier Castanyer, “és una sèrie finíssima de color i de dibuix, amb motius típicament noucentistes, una de les millors composicions que Aragay realitzà en el taller de Breda”.
La història d’aquests plafons va començar el 1931, quan l’arquitecte Francesc de Paula Quintana i Vidal va encarregar a Josep Aragay la decoració del vestíbul de la secció infantil de l’Institut Antituberculós de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, conegut com a Dispensaris Blancs.
L’edifici estava situat al Passeig de Sant Joan (llavors, Passeig de la República) i va ser inaugurat pel president de la Generalitat, Francesc Macià. L’arquitecte Quintana i Vidal, que va ser deixeble de Gaudí i continuador de les obres de la Sagrada Família a partir de 1939, havia previst un espai per a l’assistència dels nens i nenes que havien contret la tuberculosi.
Per a aquest espai, va idear un vestíbul amb un banc enrajolat de colors, un brollador central i també la incorporació d’una sèrie de plafons al·legòrics de ceràmica. Tota aquesta decoració la va encarregar a un dels ceramistes més reconeguts de l’època, Josep Aragay, qui des del 1925 tenia un taller a Breda.
Així, a banda dels plafons ceràmics, Aragay també va dissenyar les rajoles que recobrien el banc i les parets, el revestiment ceràmic del brollador, i una composició amb un escut de Barcelona al centre, flanquejat per dos lleons. Algunes d’aquestes peces es conserven en el fons del Museu.
Amb els anys, però, l’Institut Antituberculós va ser remodelat diverses vegades i el vestíbul de la secció infantil va ser modificat. Després d’uns 50 anys d’activitat, va deixar de funcionar i l’edifici va ser destinat a altres usos, per convertir-se en un CAP el 1980 i, uns anys després, en una oficina de la Caixa.
Amb tots aquests canvis, es va perdre la pista dels plafons, fins que el 2018 el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals es va posar en contacte amb el Museu per autentificar les peces. Els plafons feia anys que decoraven un passadís de l’antiga escola bressol Pere Calafell, al carrer Andrade del barri de Sant Martí, que havia estat propietat de l’entitat d’estalvis i que, des del 2017, és de l’Ajuntament de Barcelona.
Des del retrobament de les peces, s’han fet diverses exposicions i conferències a Breda i Barcelona per donar-les a conèixer. Recentment, els dos consistoris han arribat a un acord perquè puguin ser exhibides en el Museu Aragay. La incorporació dels plafons completa la reforma museogràfica que ha fet el museu en els darrers anys amb la modernització de l’espai i l’actualització del discurs.