Per Ernest Garrido

Tot es comença a coure a principis d’estiu, quan em sento amb la necessitat d’agrair a la gent que ens ha donat suport durant aquests darrers tres anys. Volia fer-ho d’una manera especial, en la qual tothom s’hi veiés identificat.
 
No considero La Tribut FM un grup local de Sant Celoni, encara que hi hagin passat o hi segueixin treballant celonins. El grup va més enllà, els músics venen de lluny (Tarragona,  Rubí, Barcelona o Mallorca), és per això que no ens considerem d’un lloc en concret.   Malgrat això, Sant Celoni sempre ens ha acollit. Els Montnegres varen ser els primers d’una  llista que comença a ser llarga: la CUP, l’ANC, La Batllòria i l’Ajuntament. Sense aquestes     entitats segurament no seríem on som, ja que ens han donat, en alguns casos, més d’una  oportunitat per tocar al poble. És per això que, juntament amb el vostre inestimable suport, el públic, el grup ha anat creixent a passos de gegant i una manera d’agraïr-ho era fent-ho d’aquesta manera. 
 
Un concert on els protagonistes no només fos La Tribut FM. Els veritables protagonistes de  tot plegat sou totes i tots vosaltres, que gaudiu, canteu i salteu quan fem sonar temes que, per molt que els hagueu escoltat mil vegades, seguiu cridant-los als quatre vents. Un  concert perquè poguéssiu gaudir del que és vostre, de la cultura de casa, del poble. Amb   tothom qui va col·laborar vam poder construir aquest petit regal boig en forma d’espectacle, perquè el gaudissiu des del minut zero a l’última nota de totes. Gràcies a Geganters, incansables i atrevits que només cal que els hi proposem alguna cosa que no han fet mai perquè ens diguin que sí en un tres i no res; a col·laboracions a l’escenari com la de l’Oleguer, talent local sense cap mena de dubte; a la Júlia i el Jan ballant al compàs del Corren, més i més talent local al qual estem encantants de deixar espais com aquest perquè puguin explotar i arribar lluny!; la impagable ajuda dels quatre voluntaris que van fer volar ben amunt els confettis i les banderes que tant caracteritzen les nostres festes majors; a l’Enric Tarragó, que tampoc va dubtar en participar-hi, i de quina manera, meravellant-nos i encantant-nos a totes i tots amb en Carxofa, les seves bombolles i els 25 anys de Trup de Nassos; i, per últim, agraïment a la Nuna, que ens havia d’enamorar a Camals Mullats, a la Muntanyetes, que pobreta ja anava prou cansada, i a Diables, que malgrat no van poder aparèixer a escena per diferents motius, tampoc van dubtar en dir que sí quan els hi vam proposar aquesta petita bojeria. Tota aquesta gent vam aconseguir crear el que és el nostre eslogan: “Tota una Festa Major, en un sol concert!”.
 
La rebuda de tot això va ser impressionant. Mai ens ho hauríem pogut imaginar que seria una nit tan i tan especial. Ho vàem fer amb tot l’amor i carinyo del món, un petit però gran  regal que us volíem fer per aquests tres estius de suport. De veritat i de tot cor, moltíssimes i moltíssimes gràcies a totes i tots vosaltres. Per ser-hi, per viure-ho d’aquesta manera tan maca, per les crítiques (sempre constructives) que ens heu fet arribar, per    parar-nos després del concert o pel carrer aquests dies de festa i mostrar la vostra estima al que vau presenciar el divendres a la nit. Això ens fa vius, ens fa seguir endavant dins d’un món musical corrupte i ple d’interessos, que el que fa és destruir als més petits. Però a vegades, molts peixos petits s’acaben menjant al gran i això és el que intentarem. Sempre des de la humilitat, les bones maneres i la feina ben feta.
 
Celonines i celonins, ens tornarem a veure ben aviat! Des del cor, infinites gràcies per les   dues hores que vam viure junts!
 
Una fortíssima abraçada,
 
Ernest, La Tribut FM (serà sempre vostra!).                 

Comparteix...

Deixa un comentari

1 × un =