Per Gemma Garcia Grau

La traïció és imprescindible. Caus al seu parany sense prevenir, l’ocurrència que pugui sorgir el més temible. Aprens a lamentar-te així com sucumbir al seu error i és, totalment admissible.

Fiar i confiar, són dos mots fàcils i comprensibles a emprar. Tot depèn de:
– qui s’apropa.
– Les intencions i com les accions, imagina.
– La presumpció de malícia, quan opina.
– La injecció de grolleria, en el to de veu a l’hora de postular, la seva rigorosa propina.

Aflora la decepció, aquell sentiment procedent de la devastada emoció. El sotrac és indicat quan apareixen minuciosos símptomes que et fan veure, com vas completament errat.

Acceptes, que l’energia de la persona no és bona. Assumeixes que evitar el conflicte, no és rendir-se ni fugir sinó, deixar passar l’estona. Quan ja en tens prou del panorama i del seu discurs, poden transcórrer pocs segons però ben purs. És el torn d’elevar el dit i expulsar el malestar que invoca, aquell vulgar personatge desfornit i aigualit.

Precís es formula, quan la connexió irrefutable es genera amb assertivitat, empatia, educació, bones maneres, principis de la vida, normes apropiades, valors assenyats, estimació profunda i ganes de gaudir; apreciant, com la comoditat es vincula.

Gràcies. Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

13 − 4 =