Si fas un resum del teu dia a dia pots arribar a esbrinar com un investigador privat què és el que ha sigut plaent, què t´ha fet sentir satisfet, què no t´ha convençut però ho has pogut resoldre gestionant les emocions adequadament i per últim, què és el que modificaries per a millorar i  provocar una resposta de canvi. Vindria a ser com quan estudiàvem a la classe de literatura visualitzant en el passat  espai-temps  i el professor, sol·licitava un escrit amb la seva connotació verídica o amb invenció imaginària de les parts que el conformen: principi, desenllaç i final. Més l´afegit de la moralitat, com a punt concluent.

Els anys atorguen a alliçonar que allò que no t´agrada agilitzes a renovar i amb un toc d´actitud, és ben agraït consolidar. La societat marca una tendència i la conglomeració conjuga amb l´evidència. Estereotips establerts són ben definits, les normes imposades ofeguen fins i tot als més petits. La massa mou idees i pensaments dels quals si no t´hi trobes a gust, els importa ben poc si caus com el bust. Incitar a aferrar-se a uns sentiments forjats amb caràcter propi la veritat que costen de congeniar, amb totes les boques que es volen alimentar. Determinar a buscar el terme mig cal apostar, sobreviure sense dubte es la vàlua que s´ha d´assignar .  Resistència és la paraula de síntesis, adaptació és el factor de la gènesis.

En una època passada expressava amb similitud el que sentia a dins. Sociable era el nom que creia que em pertocava, però que equivocada que estava! Incompresa per molts, l´etiqueta es va manifestar. Confondre la precaució amb la mera imprevisió. Perdre la fe del criteri vaig confeccionar, acceptant a persones al costat que no paraven de vacil·lar. Enganys i injúries eren el seu protocol, causant un gran dolor com quan colpeix la patacada a dins de l´esperit, procedent de la pilota del beisbol. La barreja triturada la digeria amb nul·la convicció, al final del dia acabava esgotada amb la seva fermentació. Dia a dia que passava es repetia aquesta acció, semblava que el cop de cap encara no es manifestava amb acotació. La vida em mostrava un camí que havia de repetir on la consecució del seu estudi, havia de predir.

He arribat a la premissa, sense ser una reflexió actual sino que ha anat evolucionant considerable i favorablement corresponent a les circumstàncies esdevingudes, que la millor postura que afavoreix és la DISCRECIÓ. Transmet manifestar la llibertat de l´entusiasme innat. Declarant compartir l´estima als components del nucli més proper. Intuir inèdits judicis encarnats, afavoreixen la solidesa del criteris realçats. Originant amb permanència contínua l´estat apassionat que ocasiona abraçar el silenci, requisar la sol·litud, respectar amb robustesa, esplaiar-se amb qui comprengui la situació d´estar viatjant amb el bitllet al mateix vaixell i amb la resta de persones de congeniar ineficaçment, una salutació cordial, educada i formal solament  nomenar assertivament. Ser petit com la formigueta  però sentir-se gran i del tot significant, serveix per a treure-li el màxim rendiment a tot allò que i a qui tinguis al teu davant. La vitalitat dels fets entrellaçats avancen a descubrir de quina manera madurar, així com saber esperar el seu moment de transformar.

Gràcies.

Sensiblement, Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

vint − quinze =