El principi de tot plegat té un origen ben quantificat. Si crec recordar amb benaurança amb 24 anys vaig tenir l´oportunitat d´absorvir una pel·lícula considerada al meu parer, encoratjadora. Protagonitzada per un dels actors americans ben estimat, l’anomenat Robin Williams. Es titula “Patch Adams”, és un fet verídic i va ser estrenada el 25 de desembre de 1998.  El seu nom real és Hunter Doherty i va estudiar medicina per a utilizar-la com a eina de canvi social. Es considera l´inventor de la “Risoteràpia” amb finalitats mèdiques i terapèutiques. Us en citaré un breu resum: es tracta d´un estudiant de medicina que creu i té la convicció de fe ben arrelada que les persones afeblides ingressades a l´institució sanitària, tenen tot el dret a saber estar amb dignitat, quan el dolor i la tristesa que pateixen per veure´s immersos en aquell estat de debilitat i conseqüentment amb davallada funcional, els condueix a desprendre´s del seu nucli familiar tot passant una llarga temporada a un llit extrany. L´actitud del “Patch” plena d´amor i el sentit còmic de causar un somriure, crea un clima de pau i de benestar plàcid. Busca un equilibri entre la vida i la mort, sap propulsar tots els vectors que surten des d´un punt i apunta a infinites solucions possibles.

Ell, té aquesta gran habilitat plasmada en el poder de sanar tots els esperits lligats a la seva cadena. Provoca una explosió de sentiments i delega a les persones afectades, per a que investiguin al seu interior i puguin ser capaços d´expressar amb una presa de decisió recomfortant, l´acceptació d´un futur imminent. Amb els seus jocs, els rolplayings, la màgia oferida, els acudits, les històries detallades, les titelles, els conjurs… barreja la teatralitat versàtil, obrint una nova porta a la dimensió de la moralitat i de l’ètica del saber bon fer. Mentre es lleva cada matí per a desenvolupar juntament amb el seu equip de suport la síntesi de l´execució de les tasques pertinents, es continua amb la recerca de noves idees i refrescants per a oferir aquests serveis d´atenció de forma natural i espontània. I per contrapartida, mentrestant, altres especialistes freds com el gel  se n’enriuen davant d´ells tot comentant: perquè gastar el temps si igualment es moriran? Extrapoleu aquesta situació a qualsevol de vosaltres amb les circumstàncies personals. Segurament, poques diferències hi trobareu en canvi, més semblances es decanta la balança.

Han succeït 18 anys i malauradament avui dia, aquesta dinàmica negativa d´egoisme pur, arrogància, rivalitat, orgull, curiosejar amb desconeixença, criticar, jutjar, elaborar prejudicis, enuig i menysprear es reparteix i es fa extensible arreu del món. Visionat a tots els àmbits i camps de treball, a  la majoria d´especialitats possibles, a qualsevol tasca que es desplegui fora del  domicili particular. Repartir generositat i ser compassiu, és a l´abast de pocs, però no n´hi ha prou en ser suficients. En som uns quants els que lluitem per a assolir un canvi, aprofundint un compromís. És molt difícil  modificar una massa, és més fàcil començar per un mateix i la resta ja esdevindrà amb un temps lent… La fita a remarcar és que som i serem capaços d´interrompre aquest procés del tot patològic. Tenacitat i eloqüència, cal tenir els criteris ben clars per suposat! La premisa no és confeccionar una tendència sino que incidim amb una línia de treball. Estem creant escola, irradiant i encomanant a ments obertes des de la bondat i l’enteniment, l´escolta activa, la comprensió, l´empatia i utilizar les paraules adequades amb el to de veu precís, un missatge que escenifiqui les necessitats de cada un i expressar l´opinió, amb la noblesa de la llibertat.

Hi haurà qui ens entendrà i recolzarà. Engrunes som, però hi són. I la seva valoració adjacent és i serà el suport suficient. Aquells que opinen contràriament, ja cauran del seu capçal voluntàriament. He après a ser discreta, silenciosa, molt prudent, passar desapercebuda i adquirir justament tot modelant l´actitud de diplomàcia, que la confecciona amb educació, respecte i constància.

Gràcies. Sensiblement,

Gemma.

Comparteix...

Deixa un comentari

dos × 4 =